Caracremada, l'últim maqui

Caracremada, l'últim maqui

En aquest capítol us explicarem dos crims connectats per la història del nostre país i per un poble, Castellnou de Bages, i una masia, que són testimonis silenciosos dels fets. Quatre de les cinc víctimes encara estan enterrades en una fossa del cementiri del poble. De bocaterrosa, mirant a l'infern. Tot comença el 1945, en plena postguerra. Unes espardenyes i les enveges entre veïns seran el detonant d'una matança a la qual no s'ha fet mai justícia. Vint anys després, en el mateix escenari, cau un dels maquis més buscats pel franquisme. Alguns potser ja sabeu de qui parlo.

El cas Venus (capítol 2)

L'estiu del 2008, a Barcelona, es cometen dos crims relacionats amb el narcotràfic. Estan vinculats a l'operació fallida de portar en vaixell des de l'Uruguai a l'estat espanyol un contenidor carregat amb cocaïna. La policia uruguaiana va confiscar la droga abans de sortir i hi va fer detencions. Els traficants que viuen a Catalunya s'hi han picat els dits, però no es pensen quedar de braços plegats.

El cas Venus (capítol 1)

Aquest és un cas que els Mossos descobreixen per casualitat. Tot comença el 2007 quan detecten que un veí de Palamós està falsificant bitllets. El que havia de ser un cas senzill s'anirà fent gros com una bola de neu i es complicarà amb tràfic internacional de cocaïna i tot el que porta associat: deutes, bandes sense escrúpols, sicaris, venjança i crims.

El fillol del mossèn

El desembre del 2013, un capellà entra en una pizzeria de Blanes per demanar ajuda. Diu que al seu pis hi ha un home amb un ganivet que n'ha apunyalat un altre. La víctima és un noi que el mossèn té acollit a casa seva. D'aquest crim se'n va parlar molt, no perquè fos una investigació complicada, sinó per la història personal que hi ha al darrere. Els protagonistes --la víctima, l'autor del crim i el capellà-- formen un triangle curiós.

Cipriano Martos

El 1973, a Reus, un encofrador de 30 anys es dirigeix cap a l'empresa de construcció on treballa. Abans que travessi la porta, un guàrdia civil de paisà el deté. Dos dies després, el noi entra agonitzant a l'hospital. Té la boca i la tràquea cremades i una perforació a l'estómac. La policia custodia la porta de l'habitació. Al cap de tres setmanes, les autoritats comuniquen a la família que el noi ha mort a l'obra, després de caure d'una bastida. La víctima és Cipriano Martos. La seva és una història de foscor que la Transició espanyola va enterrar sota l'estora. Després de quatre dècades, la seva mort encara no s'ha resolt.