L'Arrabassada

Testimonis de militants independentistes torturats per la Guardia Civil durant l'Operació Garzón: https://www.vilaweb.cat/noticies/loperacio-garzon-fa-25-anys-els-relats-de-les-tortures-en-primera-persona/ Documental "L'operació Garzón contra l'independentisme català": https://www.youtube.com/watch?v=ydiMs3u2obg Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/ Avui tornem a Osona per enllestir la temporada amb un petardasso d’episodi (mai millor dit). Ja sabeu que el nostre humil pòdcast fa pseudo-apologia de la violència revolucionària (tot i que nosaltres siguem uns cagats) i a cada episodi simulem que afusellem algú de forma figurada. Com a conseqüència, crec ja era hora que parléssim per fi d’un tema, d’un tabú, d’un elefant a l’habitació que hi ha a Catalunya que es diu Terra Lliure: el que t’arriba quan demanes ETA per AliExpress. Estimats oients, avui parlem de lluita armada, de clandestinitat, de valentia, d’explosions, de detencions, de tortures, de compromís amb unes idees malgrat la repressió, però no només això, sinó que també reflexionarem sobre la legitimitat de la violència política i sobre l’evolució que ha fet l’independentisme en les darreres dècades. Per què la lluita armada als Països Catalans va ser molt menys potent que al País Basc? Per què hi havia gent que decidia agafar les armes i arriscar-ho tot durant la Transició? Com treballava i s’organitzava per dins un grup armat? Què va passar l’any 92 durant l’Operació Garzón? De tot això i molt més parlarem amb el nostre convidat d’avui, en Pep Musté tot un emblema d’Osona, pagès i militant de pedra picada de l’esquerra independentista que durant dos anys va ser dirigent de Terra Lliure. Detingut i torturat per la seva activitat política, va passar quatre anys a la presó. 20 anys després d’això, les seves idees continuen sent igual de fermes i és precisament per aquest motiu que és militant de la CUP i no s’ha fet d’Aliança Catalana com el Bentanachs. Les parts: 0:00 - Intro 6:46 - Terra Lliure 57:22 - Preguntes ràpides 1:08:01 - El Tomb 1:21:58 - El consultori del militant 1:37:32 - Comiat

Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/ Avui som al Teatre l’Espiga (per segon cop ple de gom a gom) a Les Corts, a tocar del Reial Club de Polo, dels xalets de Pedralbes, del Reial Club de Tennis, de la Plaça d’Artós, del 90% de clíniques i escoles privades de Barcelona o, entre d’altres, del campus d’ESADE on els cayetanos fingeixen que estudien per poder heretar les empreses dels seus pares. I què abunda aquí, a l’Upper Diagonal, més enllà d’una proporció inexplicablement alta de gent amb diversitat funcional fruit de genealogies circulars? Doncs els pijos, valgui la redundància. En efecte, arrabassaires, avui parlarem d'aquell col·lectiu que, tot i tenir la vida solucionada d’ençà que neixen, no podran fugir mai de les futures i inevitables malalties degeneratives causades per l’endogàmia. I avui, evidentment, deixarem relluir el nostre odi de classe de forma desvergonyida o, com va dir la il·lustre portaveu de l’associació de propietaris “Som Habitatge”, la nostra “envegeta”. Perquè sí, potser l’odi de classe és enveja, jo reconec que tinc enveja de ser ric i poder viure tranquil sense fotre ni brot, però almenys nosaltres no ens diem Bosco, no patim la síndrome de l’alcoholisme fetal ni vestimmocassins en ple 2025. I tenim moltes preguntes. D’on prové la riquesa dels pijos de Catalunya? Quins són els seus hàbits i objectius vitals? Hi ha diversos tipus de pijo? Per què aquí són més carques i vesteixen pitjor que a la resta d’Europa? És el mateix ser ric que ser pijo? De tot això i molt més parlarem amb el convidat que més coneixements té sobre aquest col·lectiu disfuncional. Avui ens acompanya un home que és el resultat del que sorgiria si un gentleman de Londres i un peixater d’un mercat barceloní que crida molt i no té respecte per les vocals neutres tinguessin un fill. Historiador de l’art, escriptor dels llibres “Pijos: qui són, què fan i on trobar-los” i de la seqüela “Encara més pijos”, comunicador en majúscules i fashion victim, el convidat d’avui és probablement la persona més mediàtica que ha passat per l’Arrabassada d’ençà que va fer el salt a “la uno” de Televisió Espanyola aquest gener passat. A banda del show d'en Marc Giró, l'Iñaki i l'Oriol descobriran la biodiversitat cayetana del nostre país i posaran el nostre convidat a prova. Les parts: 0:00 - Intro 9:11 - Els pijos 47:51 - Preguntes ràpides 1:06:45 - L'afusellada (Preguntes incòmodes) 1:21:23 - El Tomb 1:36:20 - La secció de l'Iñaki i de l'Oriol 1:48:56 - Comiat

Salaris irrisoris, feines en negre, períodes de prova que no se superen, contractes temporals que no esdevenen mai fixos, hores extra pagades com a ordinàries, falsos autònoms, acomiadaments improcedents, horaris partits indignes, pràctiques no remunerades, ritmes de treball frenètics… I així podríem continuar hores. La precarietat laboral és un dels problemes estructurals enquistats als Països Catalans. Estic segur que la majoria dels nostres oients n’han patit en algun moment de la seva vida. Nosaltres també. Treballar ja no és sinònim de poder guanyar-se la vida dignament, sinó que en gran part dels casos, sobretot entre els més joves, el treball assalariat és sinònim de males condicions laborals i, de retruc, d’una vida marcada per la pobresa. “Oh, és que la gent d’ara no vol treballar”, diu el teu pare boomer jugant al Candy Crush mentre la teva mare posa una rentadora que ell encara no sap com funciona per rentar els seus calçotets bruts. Doncs no, el que passa és que les condicions són tan esclavistes que cada cop menys gent està disposada a acceptar-les. La realitat és que el model econòmic i social del nostre país basat en el turisme i el sector serveis, impulsat des de la Puta Espanya, però també pels partits sobiranistes, juntament amb la legislació i inspecció laboral lamentable que tenim, ens empobreix com a nació i com a classe. D’això parlem avui, de precarietat en el seu sentit més ampli. Què és ser classe treballadora? Quines són les causes de l’escassetat que pateix una gran part de la nostra població? Existeix la classe mitjana? Quins sectors dels assalariats són els més empobrits? Quina responsabilitat té l’esquerra en tot plegat? Com podem canviar el nostre model econòmic? Preguntes, masses preguntes que avui intentarem respondre amb l’ajuda d’un convidat que, com sempre, és de luxe. Avui ens acompanya el Jordi Hurtado del Baix Llobregat, perquè tot i que s’acosti a la cinquantena, sembla que tingui 30 anys. Vidal Aragonès és advocat laboralista, és a dir, dels bons, té un cognom com a nom i va ser diputat de la CUP durant tres anys. Però no només és advocat, també és marxista revolucionari, és docent i també escriptor d’uns quants llibres, entre els quals "Pobretariat", de Tigre de Paper, del qual parlarem avui. Vingut des de Cornellà, creieu-me si us dic que està molt infravalorat si el comparem amb altres figures conegudes de la ciutat com Jordi Évole o Joan Tardà. A més, avui l’Iñaki ens porta una guia per sobreviure a la precarietat i el Marc tornarà a treure el CD del Chiringo Mix amb els hits de l’estiu dedicats a la precarietat. Les parts: 0:00 - Intro 7:43 - La precarietat als Països Catalans 1:07:03 - Preguntes ràpides 1:30:33 - El Tomb 1:42:08 - La secció de l'Iñaki 1:54:35 - La secció del Marc 2:08:36 - Comiat Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes!

Ja ho va dir Pere Quart: Com el Vallès no hi ha res. El problema és que es va oblidar de dir la resta de la frase, que seria “Com el Vallès no hi ha res tan horrorós”. I és que allà onta abans hi havia masies i conreus ara hi ha polígons industrials on els quillos fan “kdadas” per cremar roda, autopistes plenes de camions, trens de Rodalies que s’incendien, urbanitzacions cutres plenes de votants del PSC o, el pitjor de tot, la Roca Village. El Vallès Oriental és l’exemple perfecte de com el progrés econòmic i el creixement demogràfic pot arribar a trinxar una comarca fins al punt de fer desaparèixer la major part del seu sector primari, del seu patrimoni, del seu paisatge i, en definitiva, de la seva identitat. I quina millor idea, ha pensat el PSC, que construir una altra megainfraestructura d’origen franquista per acabar de rebentar-ho tot. D’això parlarem avui, del Quart Cinturó, de la B-40, un projecte continuista amb la cotxe-dependència que tant de mal ha fet al país. Per què la gent hi està en contra si és una infraestructura suposadament descentralitzada? Quins espais naturals trinxarà aquesta carretera si s’arriba a construir? Per què el PSC vol convertir Catalunya en un país només pels cotxes com si això fos Oklahoma? Som la Catalunya del “no a tot” o també proposem alternatives? De tot això i molt més parlarem amb la nostra flamant convidada d’avui. Membre de la Campanya contra el Quart Cinturó i encausada per aturar un desnonament, i nascuda a Marata, una de les poblacions amenaçades pel projecte del Quart Cinturó i un dels pocs reductes catalanòfils que queden a les Franqueses. Va agafar l’ascensor social i com a bona botiflera que és es va mudar a l’altre Vallès, a Sant Cugat. No li preguntarem com s’hi pot pagar el lloguer, perquè és clar que no és gràcies al seu ofici, ja que va estudiar Ciències Polítiques, carrera no coneguda precisament per l’opulència que genera. A més, l’Iñaki, ens ensenyarà els plans reals del PSC en aquest projecte i el Marc s’imaginarà com seran les obres del futur Quart Cinturó. Les parts: 0:00 - Intro 6:23 - El Quart Cinturó 32:23 - Preguntes ràpides 42:26 - El Tomb 53:19 - La secció de l'Iñaki 1:01:26 - La secció del Marc 1:12:45 - Comiat

Avui l’Arrabassada torna a Girona, la Florència de Catalunya que s’assembla tant, però tant a Florència, que ja té el dubtós honor de coprotagonitzar amb Barcelona el documental ‘Expats’. Fa uns dos anys vam fer un programa aquí i el públic encara no sabia què eren les cafeteries franquícia com el Vivari o el 365. En aquest breu temps que ha passat podríem dir que, malauradament, Girona gairebé ha avançat Barcelona pel que fa a gentrificació. I sabeu com l’ha avançat? En bicicleta i per l’esquerra, perquè tot i que hi ha un govern liderat per l’esquerra independentista a la ciutat, almenys de moment sembla que no s’hi pugui fer gaire cosa per evitar aquesta gentrificació. I coses com aquesta són símptomes del que precisament parlarem avui. Avui parlem de l’esquerra al poder, dels límits que hi ha a l’hora de governar i de si realment es poden canviar les coses des de les institucions o, per contra, tot està muntat perquè no canviï res. Quina ha de ser l’estratègia de l’esquerra anticapitalista, governar o estar a l’oposició? Les reformes també poden ser revolucionàries? Per què quan l’esquerra governa acostuma a ser decebedora? Quins són els límits que es troben els polítics que volen canviar les coses quan arriben al poder? Es pot ser purista ideològicament sense caure en la irrellevància política? De tot això i molt més parlarem amb el nostre convidat de luxe, el primer alcalde que oficialment passa per l’Arrabassada. Sí, d’acord, és cert que el poble que governa amb prou feines arriba als 1.000 habitants, però continua sent un il·lustríssim senyor alcalde, té un bastó ben guapo que ho acredita i, a més, és de la CUP. Potser el coneixereu per ser un dels pocs membres d’aquest partit que aquest estiu es va adonar que al segle XXI fer vídeos a les xarxes és més efectiu per arribar als joves que no pas fer manifestos de quinze pàgines parlant de les conseqüències del gir neoliberal tardocapitalista neofeixista. Té un accent gironí que enamora, parla amb claredat i concisió, és joveníssim, és cantant i, a més, porta arracada. És el Carlos Cuevas, però millor. A més, respondrem les qüestions del públic i l'Iñaki i el Marc simularan un ple de l'ajuntament de Cervià i posaran contra les cordes a l'il·lustríssim alcalde. Les parts: 0:00 - Intro 6:31 - Reforma o revolució 45:41 - Preguntes ràpides 1:03:46 - El Tomb 1:17:05 - El consultori 1:22:53 - La secció de l'Iñaki i el Marc 1:38:26 - Comiat Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes: