Empieza 7 días de prueba
Después de la prueba $99.00 / mes.Cancela cuando quieras.
Todos los episodios
35 episodiosLa entrada 35. Nou musical, nova cançó i com es fa el vi tranquil. [https://www.wecolormusic.com/35-nou-musical-nova-canco-i-com-es-fa-el-vi-tranquil/] se publicó primero en WeColorMusic [https://www.wecolormusic.com].
Avui parlem dels passos d’una bona plantació de raïm. ON PLANTEM? 1. Tens un terreny nou per ampliar les teves hectàries. Aquesta és la imllor opció. 2. Arranques una vinya que ja tens per renovar la terra. Aquesta opció s’haurà de deixar reposar i preparar la terra per acollir la nova plantació. Parlem de com fer el procediment. Quin peu de cep escollir per anar-los empaltant entre molts altres procesos que ens explica la Mariona. No us perdeu el capítol si voleu conèixer com plantar un cep i obtenir raïm. Això sí, al cap de mínim un any. TOTS ELS ESPECTACLES ESCÈNICS QUE EXISTEIXEN. Al blog d’avui em disposo a organitzar i anomenar tots els tipus d’espectacles escènics que hi ha. És evident que les arts escèniques és un sector constantment canviant i que els nous formats i experiments estan habitualment presents als circuits alternatius. No obstant això, hi ha uns gèneres que han persistit al llarg del temps i de la història i són aquests tipus d’espectacles els que numeraré ia descriure alguna cosa. Molts tipus d’espectacles tenen variacions o fusions que amb el temps han acabat desenvolupant un llenguatge propi. 1) TEATRE 1.1 Teatre de Text: El clàssic, el de tota la vida. Es correspon a aquest espectacle escènic on consta d’intèrprets que interpreten un guió i expliquen una història. No entrarem en tipus d’històries (m’ho apunto per a un altre post). És teatre de text el que el text, el guió, la trama, la història i la pròpia interpretació actoral són els punts predominants. 1.2 Teatre musical: Diguem que és levolució de lòpera o simplement el teatre de text musicat. El Teatre musical cobra vida al segle XX i ha desenvolupat un estil propi i ha generat una indústria. Neix als Estats Units i avui dia és la tercera indústria més potent del país. Li siguin El Regne Unit i Espanya com a països amb més tradició de teatre musical en cartellera. 1.3. Teatre gestual: Aquest tipus d’espectacle també explica històries i segurament també hi haurà música, però no sol ser una música en directe, sinó que es presenta en segon pla per acompanyar el moviment, part principal. Moviment i gest per exposar una història. A tot això, no vull dir que en aquest tipus d’espectacles no es parli res, evidentment que la majoria d’espectacles, avui dia, barregen moltes disciplines, però sí que s’haurien de catalogar entre un tema o un altre segons on recaigui el pes de l’obra. A partir d’aquí es poden barrejar estils i gèneres per formar diferents subgèneres, però ja hem comentat que no ens hi centrarem. 2) MÚSICA 2.1 Concert: És la presentació dun conjunt de cançons compostes per un artista o desenvolupades per una banda de música. Evidentment, poden ser concerts de diferents estils musicals. Pop, Rock, Clàssica, Reguetón, Jazz… Es pot presentar a diferents espais. El teatre també, però estem més acostumats a veure i escoltar concerts a diferents espais com teatres, sales, auditoris, exteriors, etc. 2.2 Cercavila: Podeu trucar-lo d’alguna manera. És aquest “concert” mòbil a través dels carrers. Normalment format per instruments que poden ser transportats per les persones mentre els fan sonar. Bandes dinstruments de vent, percussió, corals, entre altres possibilitats. 3) DANSA 3.1) Espectacle de dansa: És aquella presentació on el ball presenta la part principal del xou. Pot ser de tots els estils existents. Ballet, contemporània, jazz, hip hop, etc. Es desenvolupa a tot tipus d’espais, normalment a teatres, però també a sales especialitzades en dansa o en carrers o altres espais. 3.2) Competició de dansa: Habitualment el trobem als estils de Ball de saló o Hip-Hop, on s’organitzen certàmens per decretar la millor parella o formació de ball que dins del seu estil predominen sobre la resta de competidores. Normalment es desenvolupen en espais grans per acollir el públic assistent que puguin gaudir de l’espectacle/partit/competició. 4) CIRC Espectacle ambulant que es pot visitar en temporades a un municipi i és que la tradició del circ és com tots sabem la seva capacitat de moure’s pel territori presentant el seu espectacle. Inclouen números de pallassos, acrobàcia i animals, aquests darrers cada cop més limitats i prohibits per la protecció dels éssers vius i el seu respecte. 5) MÀGIA Segons la llei espanyola, la màgia no es considera un art escènic. Si he anat a veure el Mag Pop, al número final, el més espectacular, on fa desaparèixer i aparèixer persones del públic a l’escenari. Fa un discurs èpic i motivador, reivindicant la màgia com un art escènic, i és que per mi també ho és. 6) CABARET El cabaret podria ser una barreja entre concert i teatre musical. Format per diferents esqueixos o microespectacles que expliquen historietes i normalment s’interpreta a través de la cançó i la música. Compte no confondre Cabaret amb Variants. Que bo, algú et dirà que és el mateix, però per mi, el cabaret sempre és cantant, amb vessant còmic i trencant la quarta paret. En un varietat, els esquetxos poden presentar diferents formes d’arts escèniques, una barreja de tot el que hem comentat. El Cabaret, per la seva història i llegat, per mi mereix ser nomenat com un espectacle escènic. 7) STAND UP COMEDY El monòleg de tota la vida, humoristes que es dirigeixen a un públic per explicar acudits i fer bromes i comèdia de l’actualitat o de temes concrets. I fins aquí tots els espectacles escènics. De moment no se m’acut cap més. Possiblement, n’hi hagi algun més, si se t’acudeix algun altre tipus d’espectacle escènic, és a dir, que es representi en un escenari, doncs escriu-me un comentari i mirem de comentar-ho. EL millor podcast de música i vins en català [https://www.wecolormusic.com/wp-content/uploads/2022/10/1-scaled.jpg] Un podcast de Mariona Morral i Mateu Peramiquel. Mariona Morral, productora de vins ecològics a Can Morral del Molí Mateu Peramiquel, Creador i director d’espectacles a WeColorMusic La entrada 34. Passos per fer una bona plantació de raïm i Tots els espectacles escènics que existeixen. [https://www.wecolormusic.com/34-passos-per-fer-una-bona-plantacio-de-raim-i-tots-els-espectacles-escenics-que-existeixen/] se publicó primero en WeColorMusic [https://www.wecolormusic.com].
Fa uns quants anys que es va inventar una manera peculiar de deixar ‘registrada’ la música a través de l’escriptura. Va ser, per mi, un desenvolupament molt complet i minuciosos que amb els anys s’ha anat desenvolupant i que cada compositor de cada època, ja que afegia les seves cosetes i llegendes noves que amb el temps han anat quedant de manera oficial. A dia d’avui, la música contemporània té una simbologia que pràcticament ningú no sap llegir, només aquells músics que l’estudien. Per sort, la música més popular, més tradicional i que també reflecteix la música moderna, es pot aprendre, en petit grau, a les escoles. No us faré una classe de llenguatge musical, però sí que sabrem identificar els elements principals que apareixen en una partitura de teatre musical. Compte, que per molta música que heu llegit anteriorment, possiblement la partitura del teatre musical us presentarà elements nous, ja que com a gènere únic, també s’ha volgut plasmar tota la informació per escrit. 1) Títol, subtítol i autoria. La primera cosa que trobem en una partitura és el títol de la cançó, que ens diu com li ha titulat l’autor. Sempre té un significat més enllà de la pròpia lletra i melodia de la mateixa cançó, recordem que en un espectacle de teatre musical ‘no n’hi ha dos sense tres’, és a dir que totes les cançons han de contar una història, amb la qual cosa estan lligades un títol superior, que és el de l’espectacle. Aquest títol es posarà al subtítol, on trobem el nom del musical amb els noms dels autors. Sota el títol a la dreta trobem l’autor de la música, l’autor de la lletra i potser si ha estat traduïda o adaptada, ja que també es coneix qui ho ha fet. En algunes versions veiem també qui ha fet l’arranjament del piano i l’arranjament de veus. 2) Tempo i feelings Aquesta anotació la trobem només començar. Trobem el símbol d’una nota musical que pot ser, una corxera, una negra o una blanca o el que sigui i un símbol d’igual i al costat un número. Aquest número significa el tempo, la velocitat per cada BPM (Beat per minute), que en castellà seria el nombre de pulsacions que té la cançó per minut. Si trobem una negra = 120 bpm, significarà que el compàs de 4/4 ha d’anar a 120 pulsacions per minut. És a dir, que la negra del compàs ha de marcar 120 pulsacions per minut. Aquesta simbologia també pot aparèixer a mitja cançó dient a quin tempo i feeling s’ha d’interpretar a partir d’allà. Us deixo un exemple amb una partitura i la llegenda de tots els punts més endavant. 3) Acords i melodia Tot seguit, tenim la partitura com a tal, la música, la melodia. Normalment en una partitura de musicaveu a trobar la part del cantant o els cantants i la part del piano acompanyant. Això facilita molt a l’hora d’acompanyar, ja que també pots seguir el que fa el cantant. Per contra, hi ha molt de pentagrama a la partitura i és complex de llegir, però res en comparació amb una partitura de director musical on apareixen tots els instruments. També trobem els acords que són els xifrats harmònics de la música que està sonant, és a dir, perquè et facis una idea ràpida de quina harmonia està sonant, ja que tens els acords a sobre de la partitura del piano (o de la veu). És una altra manera de llegir música, una altra manera descriure-la. En aquesta part també trobem tots els símbols de la música que puguin existir, que com us he dit, no farem una mena de llenguatge musical, però que si teniu dubtes, estic a la vostra disposició. 4) Lletra de la cançó Sota les notes de la melodia de les veus, deu estar la lletra escrita, perquè l’aprenent i/o lector pugui seguir la lletra i alhora la melodia. Com us comentava, tota la informació que apareix a una cançó ha d’estar escrita. Exceptuant la resta d’instruments a part del piano, perquè si no ja seria la partitura FULL SCORE del director i això, per aprendre a cantar una cançó, oa acompanyar-la amb el piano, de moment no ens cal. La lletra la trobareu separada per síl·labes on cadascuna de les notes de la melodia és una síl·laba. Els bons compositors i sobretot els que escriuen teatre musical tenen molt en compte que no hi hagi cap accent creuat. Un accent creuat és aquella síl·laba d’una paraula, en una cançó que en pronunciar-la, la seva accentuació no correspon a l’accentuació pròpia de la llengua en què està escrita. Quantes vegades hem escoltat cançons on es canta, per exemple: ‘Ave María, quan SE-ràs meva’ en aquesta frase de David Bisbal, veiem que quan cantem la paraula ‘seràs’, l’accent fort recau en el SE i no en el RÁS, com marca la llengua espanyola i com hauria d’haver estat composta a la cançó. Això es diu accent creuat i per mi és un greu error de composició. En teatre musical això es té molt, però que molt en compte, ja que en una funció en directe, la gent no pot rebobinar per escoltar què ha dit. S’ha d’entendre tot a la primera, de manera que una pronunciació i col·locació d’accents correctes facilitarà a l’espectador a entendre el text. A banda que és com s’ha de compondre una lletra. 5) Textos parlats en una cançó Una de les particularitats que fan una única partitura de teatre musical és l’aeració de text cantat i text parlat en una mateixa partitura. Bàsicament, perquè estem fent teatre musical i com sabeu, als espectacles de teatre musical actuals hi ha molta barreja entre allò cantat i parlat. Doncs bé, a la partitura el podem trobar de dues maneres. Simplement, el text escrit a dalt dels compassos. La música ha de recórrer aquests compassos mentre el cantant en aquell moment està parlant lliurement aquestes frases fins que es torna a cantar. Que són 4 compassos els que té per dir el text, ja que passats els 4 compassos s’haurà de posar a cantar una altra vegada el que segueix a la cançó. El text apareix com si fos cantat, però les notes no són notes entonades, sinó que són petites ‘x’ que simbolitzen que en aquell moment el cantate, no ha d’entonar cap nota de l’escala musical, ho ha de dir parlant, però compte, ho ha de dir amb el tempo que estigui marcat a la partitura. Quan un cantant es troba aquesta simbologia ja sap que aquestes x són d’entonació parlada (speach) i que el personatge en aquell moment està parlant i no cantant. En quines ocasions ho trobem? En intervencions curtes o en intervencions rapades on volem jugar amb la musicalitat i el ritme, però l’entonació no és necessària. Us Mostre un exemple a continuació de tot el que hem parlat. partes de una partitura de teatro musical [https://www.wecolormusic.com/wp-content/uploads/2022/12/Captura-de-pantalla-2022-12-05-a-les-6.33.43.png]partes de una partitura de teatro musical [https://www.wecolormusic.com/wp-content/uploads/2022/12/Captura-de-pantalla-2022-12-05-a-les-6.34.41.png]partes de una partitura de teatro musical [https://www.wecolormusic.com/wp-content/uploads/2022/12/Captura-de-pantalla-2022-12-05-a-les-6.34.30.png] MÈTODES D’ELEBORACIÓ DEL VI ESCUMÓS. * Mètode tradicional té dues fermentacions. Per aconseguir un producte més homogeni i afinat. * Agafem el most de raím, el fermentem dins d’una tina i obtenim el vi. * Agafem l’ampolla i afegim llevats, el vi i sucre. * Tapes la ampolla i els llevats es mengen el sucre i produeixen alcohol i gas. * Mètode Xarmat o Grandbas * S’agafa most en una tina i dins del mateix diposit s’hi afegeix llevats i sucres. * S’embotella sota pressió * Dins l’ampolla aconsegueixen la presió del gas. * Els prosseco i lambrusco fan servir aquest mètode * Mètode transfer * Fermantació curta dins de l’ampolla * S’obra es filtra i es torna a ambotellar El consumidor ho pot distingir perquè ho posa a l’etiqueta però la manera més maca està en el tap de suro. Estrella de quatre puntes – Mètode tradicional Circumferènica – Grandbas Triangle – Transfer EL millor podcast de música i vins en català [https://www.wecolormusic.com/wp-content/uploads/2022/10/1-scaled.jpg] Un podcast de Mariona Morral i Mateu Peramiquel. Mariona Morral, productora de vins ecològics a Can Morral del Molí Mateu Peramiquel, Creador i director d’espectacles a WeColorMusic La entrada 33. Els 5 elements més comuns que trobem a una partitura de teatre musical i els mètodes d’eleboració de vins escumosos [https://www.wecolormusic.com/33-els-5-elements-mes-comuns-que-trobem-a-una-partitura-de-teatre-musical-i-els-metodes-deleboracio-de-vins-escumosos/] se publicó primero en WeColorMusic [https://www.wecolormusic.com].
RECOMANACIONS DE RESTAURANTS PER GAUDIR D’UN BON AMBIENT I UN BON VI. Us deixem la llista de restaurants que la Mariona ens recomana que hi anem per gaudir d’un bon amibent, d’un bon menjar i sobretot de bons vins, entre ells, els de Can Morral. BARCELONA – Pepa Bar – Contracorrent – Bar torpedo – Violeta GIRONA – Villamas – La plaça del vi 7 – La simfonia TARRAGONA – El cup vell – El tamboret – La clotxa TERRASSA – La gardela ELS TRES PROBLEMES TÈCNICS QUE ENS TROBEM MÉS FREQÜENTMENT EN UNA SALA O ESPAI DE TEATRE. Com tots els professionals de l’espectacle, no sempre podem gaudir d’actuar a les millors sales del país, amb el millor dispositiu tècnic i el millor personal assistent. De vegades, i de fet molt sovint i sobretot quan comences la teva carrera pels escenaris, el més comú és trobar-se amb sales de teatre en condicions senzilles, o espais no teatrals del tot i que no acaben de ser equipats més que per fer parlaments o altres tipus d’esdeveniments que no acaben d’encaixar amb l’espectacle teatral ni l’espectacle musical. Us explico, doncs a continuació els 5 problemes més freqüents que ens podem trobar en aquest tipus de sales petites que de vegades no són petites per a res, però segueixen sent espais buits de tecnicitat adequada. 1. EL MATERIAL TÈCNIC DE LA SALA NO CORRESPON AMB EL QUE ENS TROBEM AL RIDER TÈCNIC. Aquesta és, per desgràcia, el problema més freqüent de tothom. Milers de vegades ens ha passat que demanem el rider tècnic de l’espai i observem que té unes característiques que un cop a la sala, resulta que, o no tenen aquest material, o hi ha 10 focus estil PC que no en funciona cap. Doncs vaja, et queda una cara d’imbècil i et comença a pujar aquest mal estar amb el tècnic responsable de la sala que, normalment, els importa un cogombre que el teu espectacle vagi bé, o no i si el material que tenen, funciona o no. M’estic, bàsicament, referint a aquests teatres Municipals/públics una mica descurats, però segur que trobem també de privats que passa això, simplement que allò privat no s’aguanta sol i per naturalesa del negoci tenen més cura amb tot en general. Com ho solucionem doncs? Quan passa això, l’IDEALISME seria haver fet una visita tècnica i provar cadascuna de les coses per a abans trobar una solució, el que passa és que si has de fer una visita tècnica i provar-ho tot, et pots estar un dia. Això vol dir que hauràs de pagar el sou del teu tècnic per saber l’estat del material de la sala que et contracta… per a mi un temps i uns diners molt valuosos quan els que no han fet la feina d’actualitzar la fitxa han estat ells .El més important que cal fer és demanar abans d’arribar a l’espai, si la fitxa està actualitzada i en la mesura que puguis, redactar un contracte que exigeixi del compliment del rider tècnic. Aquest contracte pot ser el mateix que heu tancat amb el tracte amb la sala. Aquí pots tenir una mica més de força, però, molts teatres, dels que comentava, públics que estan una mica deixats, també els és igual aquest contracte, de manera que, el millor que es pot fer és ser astut, tenir recursos dadaptació de lespectacle i sobretot. NO ESPERAR QUE TOT EL DE LA SALA HO HEU DE FER SERVIR. SEMPRE HI HAURÀ COSES QUE NO FUNCIONESSIN CORRECTAMENT O SIMPLEMENT NO T’AGRADASIN. Amb la qual cosa, millor porta’t el màxim de material possible i negocia un preu que inclogui aquest material. 2. L’ESPAI NO DISPOSA DE LES DIMENSIONS PERFECTES PER AL TEU ESPECTACLE. Aquest és un clàssic, quan crees un espectacle cal pensar en tot, i aquesta és una de les característiques molt importants. Cal pensar en unes dimensions d’espectacle. És evident que si vols invertir molt en un espectacle gran, aquest serà potser espectacular, grandiós i fantàstic, però potser no càpiga a tots els teatres i després et quedis que només puguis fer unes poques funcions de gira o que et costi trobar-ne un teatre ideal per fer temporada. Per solucionar aquest problema només es pot fer abans de la creació de l’espectacle o després serà massa tard i hauràs d’invertir molt més temps a readaptar el xou. A créixer sempre tenim temps, a tirar enrere també, però et sabrà malament i més a tenir la sensació que tot el que has fet fins ara no ha servit de res. Amb això, abans d’idear un espectacle has de pensar on el representaràs i on pots apropar el teu espectacle. És cert que com més versàtil i adaptable sigui, molt millor per acostar l’espectacle musical teatral a tots els espais possibles, però segur que tampoc no serà un espectacle on el protagonista es posi a volar. Cal dissenyar l’espectacle en les condicions que ens trobarem. De vegades és simplement que el teatre no disposa de pas per darrere i el teu espectacle té un personatge que deu passar per darrere moltes vegades, doncs bé, això un problema lleu al meu parer, segurament es poden trobar solucions de direcció perquè aquest personatge sortiu pel costat que no ha estat creat, però per a una vegada, això es pot solucionar. O potser la teva escenografia no càpiga del tot, ja que haurem de sacrificar algunes parts, per això és important dissenyar-la amb l’objectiu de poder ser tan versàtil com sigui possible. 3. QUAN LES VISUALS DEL TEATRE SÓN PÈSSIMES. QUÈ FAIG? És molt comú trobar-se amb un teatre que no està ben dissenyat, de fet crec que no n’ha trobat cap que ho estigui, però això és normal. Cada espai tindrà el vostre lloc de públic que no podrà veure bé l’espectacle. Si ets el responsable de la sala, et recomano que ho arreglis com més aviat millor, estàs perdent diners. Per exemple, al barri de Sarrià de Barcelona, hi ha un teatre preciós, unes butaques vermelles comodíssimes a platea, disposen d’unes característiques tècniques bones i també tenen per al públic un segon pis. Què passa a tot el segon pis? Doncs que les butaques laterals no veuen l’escenari i les butaques centrals, algunes quan et sentis, només veus la barana que hi ha per no caure. Com solucionem això, ja que és un problema per al propietari o propietària del teatre perquè la gent no voldrà pagar per seure-hi i les companyies no voldran llogar aquesta sala perquè no podran posar gent en aquestes butaques. Doncs bé, com a propietari has o bé no vendre aquestes entrades, reduir el preu per visibilitat reduïda (que de vegades es veu, però cal inclinar-se una mica. Res còmode), o arreglar aquestes localitats. Com a companyia, abans de muntar la teva escenografia has d’asseure’t a cadascuna de les butaques clau. Centrals, laterals, segons pisos, primera fila, darrera fila, etc. Per conèixer com el teu públic veurà el teu espectacle i si es perdran alguna cosa. Si pots fer alguna cosa perquè més gent en pugui gaudir de la mateixa manera, guanyes tu. Si no ho tens en compte, la gent quan surti, no es queixarà del teu espectacle, sinó que no ho han vist correctament. I creieu-me, mai culparan la sala, perquè no saben de qui és la culpa. A cartell ets tu, la culpa és teva. Punt. EL millor podcast de música i vins en català [https://www.wecolormusic.com/wp-content/uploads/2022/10/1-scaled.jpg] Un podcast de Mariona Morral i Mateu Peramiquel. Mariona Morral, productora de vins ecològics a Can Morral del Molí Mateu Peramiquel, Creador i director d’espectacles a WeColorMusic La entrada 32. Recomanacions de restaurants i els tres problemes tècnics més freqüents de les sales de teatre [https://www.wecolormusic.com/32-recomanacions-de-restaurants-i-els-tres-problemes-tecnics-mes-frequents-de-les-sales-de-teatre/] se publicó primero en WeColorMusic [https://www.wecolormusic.com].
ELS 6 ASPECTES TÈCNICS MÍNIMS QUE NECESSITA UN ESPAI ESCÈNIC D’entrada us vull informar que no sóc cap arquitecte especialista en disseny i construcció d’espais escènics. Sóc senzillament un artista que ha recorregut milers de sales i espais escènics. Això m’ha permès veure una infinitat de característiques d’aquests espais i fer-ne una valoració, d’acord amb la necessitat que tinc respecte al format d’espectacle que al llarg del temps he pogut representar als escenaris. Ens centrarem en els espectacles de teatre musical que bàsicament inclouen part de teatre i part de música, i per a mi ofereixen una àmplia i completa versatilitat com a espectacle. Possiblement per això a la gent la captiven tant els espectacles musicals. Podria haver-hi molts altres punts, però he triat 6 de més importància i que possiblement algun punt sigui una obvietat, ara bé, al·lucinaríeu de les necessitats que hem trobat a faltar al voltant d’aquest món de l’espectacle . 1) CAMETES: Per mi una de les principals necessitats per poder acollir un espectacle de teatre musical i de pràcticament qualsevol art. D’entrada, per la visibilitat que presenta l’escenari. Les bambolines permeten tenir una possible caixa negra, un possible tancament escènic que fa que el públic connecti molt més. Si no es disposa de bambolines, es veuen les entranyes i hi poden haver llums d’emergència encesos, artistes en moviment que distraurien el públic, o personal de l’organització passant per llocs que no haurien de fer, en moments de l’obra. La inversió en bones bambolines és fonamental per acollir una gran varietat d’espectacles, però sobretot per tenir l’atenció de l’espectador ben focalitzada. 2) EQUIP DE SO: És imprescindible disposar d’un equip de so adequat a l’espai. I quan es diu adequat significa que ens hem de posar en massa de professionals del so per identificar quines necessitats ha de complir l’equip. Segons les dimensions de la sala, necessitarà una potència o una altra. Per poder programar un espectacle de teatre musical o qualsevol espectacle musical que requereix amplificació sonora, un bon equip de so és molt important. Un bon equip de so ha de presentar unes condicions òptimes, com per exemple, que no fregeix (fregir és aquell sorollet molest que sovint realitzat els aparells sonors antics o deteriorats), que la connexió amb la part d’il·luminació estigui ben col·locada per evitar aquests sorolls que molestaran els artistes i el públic. Personalment, crec que és molt important que l’equip de so presenti una bona pressió sonora, per tant, que tingui Subwoofers, que són uns altaveus que reprodueixen les freqüències greus i que permet que l’espectador vibri literalment, que tingui aquesta sensació d’impacte en la caixa toràcica. Insisteixo que és molt important posar-se en mans de professionals perquè estudiïn el seu cas. 3) ESPAI ESCÈNIC: Sembla obvi, però amb espai escènic faig referència al fet que les dimensions siguin mínimes per poder acollir almenys propostes amb 3 integrants. Si l’espai presenta unes condicions molt diminutes, la programació quedarà molt limitada, i no dic que no sigui funcional per a una sola persona, evidentment, però si n’hi ha 3 també pots programar 1 sola persona i amb més espai per a aquesta . El terra és fonamental. Per anar bé hauria de ser massís, ja que si a sota presenta un espai, com els clàssics teatres de pastorets pels quals surt Satanàs, ia més el terra de l’escenari és de fusta. Amb cada moviment de cada actor, l’espectador es distreurà amb el soroll que produirà el terra. Passos, moviment d’escenografia, etc. Cal tenir-ho en compte. 4) SEIENTS CÒMODES: Dic còmodes perquè pensem que col·locant cadires de fusta serà suficient, i potser sí que en certs casos puntuals pot funcionar, però has pensat que la gent ha d’estar entre 60 i 120 minuts asseguts allà? El gaudiment total de l’obra de teatre en qüestió o espectacle musical és un tot. Aconseguiràs que el públic entri més a la història si els fas estar còmodes. Sembla evident, però si tenim opcions de situar el públic d’una manera o altra, si us plau escollim la manera còmoda, no els asseiem a terra com en algunes fires o festivals alternatius quan l’espectacle dura 180 minuts. Els artistes acabaran sols a l’escenari i bàsicament l’única cosa que comentarà la gent en acabar serà: ha estat bé, però em fa mal l’esquena. L’èxit passa perquè la gent en acabar construeixi un debat sobre l’obra i no sobre si es poden posar coixins a les cadires, o simplement posar-hi cadires. 5) CAMERINOS: No necessàriament han de ser els camerinos del Teatre Nacional de Catalunya o l’Auditori, però sí que és important que els artistes tinguin un espai per canviar-se, mirar-se al mirall, asseure’s, i poder anar al lavabo sense haver de fer cua amb el mateix públic abans de començar un concert. La concentració de l’artista en un espai òptim és vital per al bon funcionament de l’espectacle. 6) POTÈNCIA ELÈCTRICA: L’última per la més evident de totes, però de vegades poc preparada. Amb un endoll podeu muntar un espectacle, però amb un sol endoll no podeu organitzar tots els espectacles. Potser l?espectacle és una persona sola sense res, perfecte. Procura que sigui a l’exterior ia plena llum del dia perquè si no no es veurà res. Per a un espai escènic és molt important saber la potència contractada i saber si els espectacles poden funcionar amb aquella potència o cal afegir-hi un complement de potència. L’AGRICULTURA REGENERATIVA Aquesta agricultura es basa en fets tècnis i teòrics i per començar és imprescindible ser ecològic. El seu objectiu és cultivar el sol, el terra. És cert que tothom vol tneir productes de la terra, però sense un bol sòl no es pot tenir un bon producte. Si no tens materia orgànica al terra, la planta no et podrà agafar res per poder-te donar raïm o cap mena de producte. El sól és el centre de tot. Imaginèu-vos que teniu un martell a la mà i us aneu picant el cap. Llavors decideixo anar al metge, i ell em recepta un ibuprofè, mepl prenc però segueixo picant-me el cap i em segueix fent mal. Decideixes anar a una herbolisteria i demanes una infusió però segueix fent mal perquè et vas picant el cap. Fins que no t’atures i reflexiones el perquè no sabrem el perquè. El metge seria l’agricultura convencional, l’herbolisteria seria l’agricultura ecològica i en el moment en que pares i et preguntes per què em pico el cap. Al teu terra, el teu sól vols una bona qualitat per genera un bon producte. Com millor tinguis el terra millor serà el producte que cullis. Aquesta agricultura es basa molt amb les cobertes vegetals. Us ho expliquem tot en aquest capítol. EL millor podcast de música i vins en català [https://www.wecolormusic.com/wp-content/uploads/2022/10/1-scaled.jpg] Un podcast de Mariona Morral i Mateu Peramiquel. Mariona Morral, productora de vins ecològics a Can Morral del Molí Mateu Peramiquel, Creador i director d’espectacles a WeColorMusic La entrada 31. Els 6 aspectes tècnics mínims que necessita un espai escènic i l’agricultura regenerativa [https://www.wecolormusic.com/31-els-6-aspectes-tecnics-minims-que-necessita-un-espai-escenic-i-lagricultura-regenerativa/] se publicó primero en WeColorMusic [https://www.wecolormusic.com].
Disponible en todas partes
¡Escucha Podimo en tu celular, tableta, computadora o coche!
Un universo de entretenimiento en audio
Miles de pódcasts y audiolibros exclusivos
Sin anuncios
No pierdas tiempo escuchando anuncios cuando escuches los contenidos de Podimo.
Empieza 7 días de prueba
Después de la prueba $99.00 / mes.Cancela cuando quieras.
Podcasts exclusivos
Sin anuncios
Podcasts que no pertenecen a Podimo
Audiolibros
20 horas / mes