Pseudociència i pensament paranormal: causes i tàctiques per desmuntar aquestes creences

Protegir les rajades i els taurons

Amb motiu del Dia dels Oceans, que se celebra arreu del món el 8 de juny, DivulgaUIB surt de l'estudi i se'n va a Eivissa amb les investigadores Olivia Martínez, del grup de Genètica Humana i Evolutiva (HEGEN) de la UIB, i Mar Bo Castellà, de l'Institut Espanyol d'Oceanografia. Les dues investigadores fan feina conjuntament en el projecte europeu LIFE-PROMETHEUS, que cerca maneres de protegir els elasmobranquis —taurons i rajades— a la Mediterrània. Les biòlogues han explicat als alumnes de sisè de Primària del CEIP Nostra Senyora de Jesús, guanyadors de la quarta edició del concurs Un Mar de Ciència, en què consisteix el seu projecte. Entre altres coses, cerquen la manera d'aprofitar els sensors magnètics dels taurons i les rajades per crear camps electromagnètics que els mantenguin allunyats dels arts de pesca i evitin, així, les captures accidentals d'aquestes espècies, que es troben en una situació crítica.

Pseudociència i pensament paranormal: causes i tàctiques per desmuntar aquestes creences

Mai en la història de la humanitat no havíem tengut tanta informació com avui. El coneixement científic mai no havia tengut un altaveu tan potent ni tants canals de difusió. Per contra, la desinformació, les teories conspiratives i les creences paranormals també circulen per on volen. Per què sorgeix aquest fenomen? Hi ha gent més vulnerable que una altra a les creences paranormals? Com podem ajudar les persones a pensar de manera més crítica? En parlam amb Daniel Adrover-Roig, professor titular de la Universitat de les Illes Balears, doctor en Neurociències per la UIB i coinvestigador principal del Grup de Recerca en Desenvolupament, Educació i Llenguatge (I+DEL), adscrit a l’Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE).

Què mengen les plantes?

Si ens aturam un segon a mirar una olivera centenària, una alzina o qualsevol arbre del nostre entorn, és inevitable fer-se una pregunta: d’on ha sortit, tota aquesta fusta? De què s'alimenten aquests éssers vius? La realitat és sorprenent: les plantes mengen aire. Però, d'on obtenen exactament l'aliment? Ho descobrim en aquest episodi de la mà del Dr. Sebastià Capó Bauçà, investigador de la UIB. És membre de PLANTMED, el grup de recerca en Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrànies, i integrant de l'Institut d'Investigacions Agroambientals i d'Economia de l'Aigua, l'INAGEA.

Llenguatge i envelliment

El cervell fa una cosa extraordinària quan algú parla: no espera que acabi les frases. Les anticipa, les prediu. Però, què passa quan ens feim grans? Continua funcionant igual? En parlam amb la Dra. Victoria Cano Sánchez, investigadora en Psicolingüística a la UIB.

La regularització de les persones migrants a Espanya

El Govern d'Espanya acaba d'aprovar la regularització extraordinària de gairebé mig milió de persones migrants que ja viuen al país. Una mesura que ha despertat un debat social ampli i que a les Illes Balears, on un de cada quatre habitants ha nascut a l'estranger, té una ressonància especial. Les Balears, des dels anys seixanta, han estat terra d'acollida de migrants que venien a construir el miracle turístic. Gent que treballava a l'estiu i tornava a casa a l’hivern, o que hi quedava per sempre. Com vivien aquells processos? Quines lliçons ens donen per entendre el present? José Antonio García-Barrero, investigador postdoctoral Margalida Comas, analitza les migracions circulars a les Illes Balears durant el boom turístic dels anys seixanta i setanta.