SOM pòdcast

Centenari Gaudí: la història d'un creador únic

Quan pensem en Antoni Gaudí, sovint ens venen al cap la Sagrada Família o el Parc Güell. Però darrere d’aquestes icones hi havia un home que va créixer a Reus, va estudiar a Barcelona i va recórrer Catalunya observant el món d’una manera pròpia. Les seves obres reflecteixen una forma de treballar singular, marcada per la curiositat, l’observació de la natura i la manera com reinterpretava formes i materials sense seguir models establerts. Avui al SOM PÒDCAST descobrim Antoni Gaudí com a arquitecte i creador, un home que va transformar Barcelona i Catalunya amb un estil únic que encara avui té un impacte internacional. Per fer-ho, comptem amb Tate Cabré Massot, periodista cultural, investigadora i guia oficial de turisme amb seu a Barcelona i origen a Reus, experta en modernisme català, arquitectes com Gaudí i patrimoni cultural i arquitectònic. Parlarem de la vida de Gaudí, des dels primers passos a la caldereria del seu Reus natal fins a la culminació de la seva obra més icònica, la Sagrada Família, que enguany celebra una fita històrica: la coronació de la Torre de Jesús, convertint-se en l’església més alta del món.

Immigració francesa a la Catalunya dels segles XVI i XVII

Quan pensem en la història de la immigració, sovint ens venen al cap les grans ciutats i els fluxos del món contemporani. Però durant l’edat moderna, també Catalunya va acollir colònies d’immigrants, sobretot procedents del sud de França, que van transformar pobles, oficis i xarxes socials arreu del territori. Tot i les diferències amb l’actualitat, la història permet matisar tòpics i entendre millor com la mobilitat humana sempre ha estat una constant, marcada per oportunitats laborals, factors culturals i la recerca  d’un futur millor. En aquest episodi del SOM Pòdcast ens endinsem en l’arribada dels immigrants francesos entre els segles XVI i XVII, explorant com es van integrar, quins oficis exercien, com van construir xarxes de suport i quina relació establien amb la població local. Descobrirem també el paper dels matrimonis mixtos i com aquests es convertien en una eina clau per arrelament al territori. Per a fer-ho, comptem amb la mirada experta d’Alexandra Capdevila, doctora en Història Moderna i especialista en arxivística, gestió documental i genealogia. Professora a la Universitat Oberta de Catalunya i a l’Ateneu Universitari Sant Pacià. La seva tesi doctoral «Pagesos, mariners i comerciants a la Catalunya litoral. El Maresme a l’època moderna», analitza l’evolució econòmica i demogràfica del Maresme durant els segles XVI i XVII. Aquesta recerca va ser reconeguda amb el Premi Joan Reglà. Al llarg de la seva trajectòria, Capdevila ha aprofundit també en l’estudi de la immigració francesa a Catalunya, a través de diversos articles i comunicacions acadèmiques.

Una mirada històrica als professionals de la salut a la Catalunya rural

Quan pensem en la història de la salut, sovint ens ve al cap la ciutat: hospitals, facultats de Medicina i grans avenços científics. Però durant segles, l’atenció sanitària també s’ha desenvolupat lluny dels grans nuclis urbans, als pobles i a les comarques rurals de Catalunya. Tot i això, el món rural s’ha presentat sovint com un desert mèdic en comparació amb la ciutat, un tòpic que la història permet matisar i desfer, posant en relleu el paper que van tenir les universitats i els municipis en la consolidació dels oficis vinculats a la salut. En aquest episodi del SOM Pòdcast ens endinsem en la sanitat rural catalana per descobrir quin paper van tenir els professionals de la salut, com ara metges, apotecaris, llevadores i veterinaris (antigament coneguts com a menescals) en una societat majoritàriament pagesa i artesana. Explorarem com es va organitzar l’atenció sanitària abans i després del segle XIX, com es van introduir els canvis científics i professionals, i com la salut pública i la prevenció van anar guanyant pes també en el món rural. Per a fer-ho, comptem amb la mirada experta de Joaquim M. Puigvert, doctor en Història Contemporània i professor titular d’Història Contemporània a la Universitat de Girona. Puigvert és membre del Centre de Recerca d’Història Rural de l’Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i, des de 2009, és director de la Càtedra Marí Casals de Medicina, Salut i Àmbit Rural. També pertany al grup de recerca consolidat de la Universitat de Barcelona, Treball, Institucions i Gènere.

El cant de la Sibil·la: una tradicio mil·lenària

A l’antiguitat, la veu de la Sibil·la anunciava el que havia de venir. Era una profetessa; una veu misteriosa que, segons la tradició, advertia sobre el final dels temps i l’arribada d’una nova era. Amb els segles, el seu cant va transformar-se en una profecia cristiana que, la nit de Nadal, anunciava l’adveniment de Jesús i el Judici Final. Aquesta tradició va arrelar amb força a diversos llocs d’Europa, com ara a Catalunya, Mallorca i l’Alguer, on mai no s’ha deixat de cantar del tot, i que avui torna a reviure amb força. Laura de Castellet és doctora en Història, màster en Cultures Medievals i llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Divulgadora medievalista, també és músic intèrpret en repertori medieval i il·lustradora especialitzada en arqueologia i patrimoni. Recentment ha publicat el llibre ‘Sibil·la. Naixement, metamorfosi i supervivència d’una profecia cantada’ (Dalmau Editor), on explora l’origen, l’evolució i la vigència d’aquesta tradició mil·lenària. Guardonada amb el Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona per la tesi ‘El paisatge sonor de la Catalunya medieval (segles VI-XIV)’, cada Nit de Nadal, Laura de Castellet es converteix en la Sibil·la: la seva veu ressona a la Catedral de la Seu d’Urgell, on, un any més, la profecia anuncia els canvis que vindran. © Agència Beat Content per al Museu d'Història de Catalunya © Audio Cant de la Sibil·la: canal de Youtube Sexenni

Així va néixer la Barceloneta

Com era la Barceloneta de fa dos-cents anys? Imagineu-vos el soroll de les onades barrejant-se amb els cops de martell dels mestres d’aixa, els crits dels pescadors descarregant la captura del dia, les dones rentant roba o venent menjar al carrer, i els nens jugant entre xarxes i barques. La Barceloneta és un barri que neix fora de les muralles, sempre despert, on treballadors de diferents àmbits conviuen en carrers bulliciosos, dia i nit: mariners, constructors navals, estibadors, soldats i famílies senceres que fan del port de Barcelona el seu món. El segle XIX va ser una etapa de grans canvis: amb la industrialització, l’arribada del vapor i la transformació del port, la Barceloneta va viure una metamorfosi que encara avui marca la seva identitat. Avui conversem amb Eduard Page Campos, historiador especialitzat en l’impacte de la industrialització a la Barceloneta del segle XIX. Page és doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, on va defensar la tesi “La Barceloneta en transició: una comunitat marítima urbana en el pas de la vela al vapor (1840-1900)”. També és professor a la Universitat de Vic i ha publicat diversos treballs sobre la Barceloneta, on analitza com aquest barri, nascut a tocar del mar, esdevé un espai clau per entendre la relació entre Barcelona i el seu port.