La regularització de les persones migrants a Espanya

Llenguatge i envelliment

El cervell fa una cosa extraordinària quan algú parla: no espera que acabi les frases. Les anticipa, les prediu. Però, què passa quan ens feim grans? Continua funcionant igual? En parlam amb la Dra. Victoria Cano Sánchez, investigadora en Psicolingüística a la UIB.

La regularització de les persones migrants a Espanya

El Govern d'Espanya acaba d'aprovar la regularització extraordinària de gairebé mig milió de persones migrants que ja viuen al país. Una mesura que ha despertat un debat social ampli i que a les Illes Balears, on un de cada quatre habitants ha nascut a l'estranger, té una ressonància especial. Les Balears, des dels anys seixanta, han estat terra d'acollida de migrants que venien a construir el miracle turístic. Gent que treballava a l'estiu i tornava a casa a l’hivern, o que hi quedava per sempre. Com vivien aquells processos? Quines lliçons ens donen per entendre el present? José Antonio García-Barrero, investigador postdoctoral Margalida Comas, analitza les migracions circulars a les Illes Balears durant el boom turístic dels anys seixanta i setanta.

Els pronoms

A la secció «Te diré coses» del mes de febrer, les curolles de na Margalida se centren sobretot en els pronoms (meu, teu, seu...), especialment en els innecessaris o abusius. A l'apartat del concurs, en què els presentadors demostren els coneixements lingüístics a través de tres frases amb errors lingüístics, hem recordat que el gerundi de saber és sabent (no *sapinguent), el topònim Ucraïna (no *Ucrània) o el significat de l'expressió n'hi per llogar-hi cadires. Al reportatge ens han explicat com està la situació del català en l'àmbit jurídic. I, als desbarats, hem escoltat i corregit alguns dels desbarats de periodistes de mitjans audiovisuals de les Illes Balears. FEBRER DE 2026

Esport i gènere: quan el cos de les esportistes és l'assignatura pendent

Durant dècades, la Medicina ha estudiat el cos humà prenent com a referència el cos masculí. Els resultats d'aquelles investigacions s'aplicaven després a les dones, com si tots els cossos funcionessin exactament igual. Això, que pot semblar un detall tècnic, ha tengut —i té— conseqüències molt reals per a la salut de les dones. Aquesta pràctica no ha passat només en Medicina,sinó també en l'estudi dels efectes de l'entrenament esportiu. I quan la ciència ignora la meitat de la població, el cos de les esportistes ho acaba pagant. Per això, en aquest capítol analitzam com els estereotips de gènere i els buits de la recerca científica afecten la salut de les dones que fan esport. I parlam d'un tema que durant massa temps ha estat tabú: el sòl pelvià. Ho feim amb dues investigadores de la Universitat de les Illes Balears: Natalia Romero Franco, professora titular de l'àrea de Fisioteràpia, i l'Elisa Bosch Donate, professora titular del Departament d'Infermeria i Fisioteràpia, especialista en prevenció i tractament de disfuncions del sòl pelvià i experta en perspectiva de gènere en salut.

Microplàstics: el cavall de Troia del nostre cos

Cada dia ingerim, sense saber-ho, fragments minúsculs de plàstic. Els trobam a l'aigua que bevem, als aliments que menjam i, fins i tot, a l'aire que respiram. Els anomenam microplàstics, i la gran pregunta és: què fan exactament dins el nostre cos? En parlam amb dues investigadores del laboratori de Química Analítica de la Universitat de les Illes Balears: Llucia Garcia Moll, estudiant de doctorat, i Maria Magdalena Pons Guasp, investigadora contractada pel programa SOIB Recerca i Innovació.