Sonar estranger en la llengua materna

Fruita, fraseologia i cultura popular

A la secció «Te diré coses» del mes de juny, les curolles de na Margalida se centren en la riquesa de la fraseologia relacionada amb les fruites i altres vegetals. A partir de noms com albercoc, figa i moniato, descobrim les nombroses variants dialectals, els sentits figurats, les locucions i refranys que han generat aquests mots al llarg de segles. Al reportatge ens expliquen l'origen i el signficat de La Balanguera, el poema de Joan Alcover musicat per Amadeu Vives, esdevingut himne oficial de Mallorca, coincidint amb els actes del centenari de la seva estrena musical i de la mort del poeta. Ens ho expliquen molt bé M. Antònia Perelló, coordinadora de l'OCB per al Centenari Alcover, i Pere Estelrich, musicòleg. A la secció de desbarats, descobrim alguns errors lingüístics de polítics i periodistes de les Illes, com l'ús de *bulo, *casc antic o *de rositas, i ens en proposen formes genuïnes en català. Escoltau tot el programa, que val ben bé la pena!

Sonar estranger en la llengua materna

Què passa amb la llengua d'origen quan un infant creix en un entorn on aquesta no és la llengua majoritària? Avui parlam de llengües d'herència, d'identitat i de per què l'entonació ens pot trair, fins i tot, en la nostra pròpia llengua materna. Un tema que toca de prop moltes famílies que viuen a les Illes Balears i arreu d’aquest món globalitzat. En parlam amb la Dra. Mariia Pronina, investigadora postdoctoral Juan de la Cierva a la UIB i membre del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB). Va fer el doctorat a la Universitat Pompeu Fabra i la seva recerca se centra en com els infants adquireixen el llenguatge en contextos multilingües, amb especial atenció a la prosòdia i els gests.

Quan «mare» vol dir molt més del que percebem!

A la secció «Te diré coses» del mes de maig, na Margalida aprofita la celebració del Dia de la Mare per reflexionar sobre el significat del mot mare i fer un recorregut a través dels seus nombrosos usos i expressions en català. A l'estona de desbarats, corregim diversos barbarismes i usos incorrectes detectats en les intervencions dels polítics seleccionats, com ara *ni siquiera, *numeroses, *envés de, *ademés, *después i *menos. Al reportatge d'avui, descobrim els avantatges dels clubs de lectura. Concretament, parlam d'un club d'adolescents de Palma, en què dos joves expliquen com la lectura ajuda a ampliar coneixements, vocabulari i a desenvolupar el pensament crític. I això només és un tast del programa: escoltau-nos!

Provar, assajar, tastar, llegir...

A la secció «Te diré coses» del mes de març, les curolles de na Margalida se centren en alguns usos incorrectes de verbs com provar, tastar o llegir, generalment per influència del castellà. A la prova que han de passar els presentadors, es repassen barbarismes generals i alguns gentilicis. Al reportatge ens descobreixen què és la lingüística forense i per a què serveix, amb Elga Cremades, professora de Filologia Catalana de la UIB. A la secció de desbarats, escoltam errors i els corregeixen, de declaracions públiques d'alguns polítics, com cada mes. Per acabar, al llibre recomanat, Pilar Arnau, autora de Mentre em resti un bri d'alè, ens conta que aquest llibre ens redescobreix la figura de l'escriptor Josep M. Llompart. I tot ben explicat: escoltau-nos!

Protegir les rajades i els taurons

Amb motiu del Dia dels Oceans, que se celebra arreu del món el 8 de juny, DivulgaUIB surt de l'estudi i se'n va a Eivissa amb les investigadores Olivia Martínez, del grup de Genètica Humana i Evolutiva (HEGEN) de la UIB, i Mar Bo Castellà, de l'Institut Espanyol d'Oceanografia. Les dues investigadores fan feina conjuntament en el projecte europeu LIFE-PROMETHEUS, que cerca maneres de protegir els elasmobranquis —taurons i rajades— a la Mediterrània. Les biòlogues han explicat als alumnes de sisè de Primària del CEIP Nostra Senyora de Jesús, guanyadors de la quarta edició del concurs Un Mar de Ciència, en què consisteix el seu projecte. Entre altres coses, cerquen la manera d'aprofitar els sensors magnètics dels taurons i les rajades per crear camps electromagnètics que els mantenguin allunyats dels arts de pesca i evitin, així, les captures accidentals d'aquestes espècies, que es troben en una situació crítica.