El nen que va caure en un forat

En Marc hauria jurat que allà no hi havia cap forat i, no obstant això, en el moment de caure-hi, van passar dues coses que eren encara més inexplicables. La primera és que va sentir una atracció cap al fons, com si algú li estigués estirant els peus, tot i que no va durar gaire, perquè tot va ser tan ràpid… La segona cosa insòlita és que el forat es va tancar al seu voltant i el va empresonar a l'altura del pit. En Marc no donava crèdit al que estava passant: uns segons abans anava tan tranquil caminant pel carrer, immers en els seus pensaments i, en un obrir i tancar d'ulls, estava enterrat, en la solitud d'aquell carrer buit i sense ningú al seu voltant. Ah, però un senyor s'acosta caminant lentament. Potser podrà ajudar-lo a sortir?