Crims

Aquest és un cas que els Mossos descobreixen per casualitat. Tot comença el 2007 quan detecten que un veí de Palamós està falsificant bitllets. El que havia de ser un cas senzill s'anirà fent gros com una bola de neu i es complicarà amb tràfic internacional de cocaïna i tot el que porta associat: deutes, bandes sense escrúpols, sicaris, venjança i crims.

El desembre del 2013, un capellà entra en una pizzeria de Blanes per demanar ajuda. Diu que al seu pis hi ha un home amb un ganivet que n'ha apunyalat un altre. La víctima és un noi que el mossèn té acollit a casa seva. D'aquest crim se'n va parlar molt, no perquè fos una investigació complicada, sinó per la història personal que hi ha al darrere. Els protagonistes --la víctima, l'autor del crim i el capellà-- formen un triangle curiós.

El 1973, a Reus, un encofrador de 30 anys es dirigeix cap a l'empresa de construcció on treballa. Abans que travessi la porta, un guàrdia civil de paisà el deté. Dos dies després, el noi entra agonitzant a l'hospital. Té la boca i la tràquea cremades i una perforació a l'estómac. La policia custodia la porta de l'habitació. Al cap de tres setmanes, les autoritats comuniquen a la família que el noi ha mort a l'obra, després de caure d'una bastida. La víctima és Cipriano Martos. La seva és una història de foscor que la Transició espanyola va enterrar sota l'estora. Després de quatre dècades, la seva mort encara no s'ha resolt.

La conducta humana té cops amagats no sempre fàcils d'entendre. En aquest capítol us expliquem dos casos que tenen un punt en comú: com reaccionem després de provocar un accident de trànsit? Avui us parlem de conductes al volant que poden arribar a ser criminals.

Gener del 2007. A l'Uruguai és estiu. Les discoteques de la zona costera de Punta del Este s'omplen de joves. La matinada del dia 20, una sala de festes de la ciutat de Piriápolis està plena a rebentar. A quarts de sis, quatre amigues surten del local per tornar a casa. A la porta, una d'elles se separa un moment del grup. La resta la perd de vista uns segons. Quan es giren ja no hi és, ha desaparegut. El desenllaç d'aquesta història trigarà molt de temps a arribar i, si no fos perquè a vegades les parets tenen orelles, potser no hauria arribat mai.