Teatre Radiofònic

El Modernisme literari a Catalunya és un moviment que arrenca la darrera dècada del segle XIX i s’allarga fins a finals de la primera del segle XX, a la manera del que a la resta d’Europa es coneix com a Art Nouveau. Les seves principals característiques són l’afany per la musicalitat, la referència constant a la natura i els sentits, i la recerca de la bellesa perfecta. L’artista modernista és considerat com un bohemi que viu la veritable existència, el plaer i la bellesa defugint de les obligacions quotidianes. El Modernisme porta també una visió renovadora del teatre, tant en el fons com en la forma, amb obres més emotives i introspectives, malgrat una certa resistència a la renovació en alguns sectors de la societat. Apareixen noves formes d'expressió escènica, com els monòlegs, una manera eficaç de transmetre aquesta nova mirada a la societat de l'època i una forma de representar les emocions i conflictes interns dels personatges que permeten connectar amb el públic de manera més directa. Dels escriptors de l’època en destaquen, sobretot, Santiago Rusiñol i Apel·les Mestres. Però aquesta inquietud innovadora dels autors fa que multitud d’artistes s’aboquin també a l’escriptura i el monòleg és una forma senzilla de mostrar-se al públic sense grans complicacions escèniques. Així, escriptors, periodistes, crítics o editors de l’època, es converteixen en autors teatrals. Avui en el nostre espai, volem oferir-vos una mostra de monòlegs d’aquests autors més desconeguts, i ens endinsarem en els textos de Joseph Aladern, Lluís Millà, Eugeni Duch, Ignasi Iglesias, C. Gumà, Vicenç Andrés i Manuel Pastó. Els monòlegs que posem en antena seran interpretats per Amadeu Aguado, Jordi Bernad, Albert Vidal, Rosa Aguado, Jordi Alegre, Toni Garrich i Aurelio Rodriguez, sota la direcció de Rosa Aguado. La narració és de Marta Plaza, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.

Ira Marvin Levin neix a Manhattan el 1929 fill d’una família d’origen jueu. Rep educació en una escola privada de Nova York i posteriorment assisteix a la Drake University de Iowa i a la Universitat de Nova York on obté la llicenciatura de filosofia i llengua anglesa. Un vegada graduat, Levin comença a escriure guions per a pel·lícules, ràdio i televisió, i poc després escriu la seva primera novel·la, «Un petó abans de morir», del 1953, de la que dos any més tard en fa l’adaptació cinematogràfica. D’ençà d’aleshores, la seva producció va en escreix i comença el gruix de la seva producció de novel·la, teatre i guions cinematogràfics amb títols com «No time for sergeants» (1956), «Critic’s choice» (1960), «Rosemary’s baby» (1967), «La llavor del diable» (1968), «El dia perfecte» (1970), «Les esposes perfectes» (2004), «L’habitació de Verònica» (1974), «Trampa mortal» (1978), «Els nens del Brasil» (1978), «Assetjada» (1991), entre d’altres. Alguns d’aquests títols i les adaptacions cinematogràfiques que se n’han fet li han valgut diversos premis i reconeixement durant la seva carrera. Levin mor a Nova York el 2007, després de patir un atac de cor. A «L’habitació de Verònica», l’obra que posem avui en antena, la Susan i en Larry coneixen en un restaurant a una parella d’ancians que queden meravellats de la semblança entre la noia amb la Verònica, la filla dels seus antics patrons. Els demanen que els acompanyin a casa seva per fer-li un favor a la germana moribunda de Verònica aprofitant la semblança física. Després d’entrar a l’antiga habitació de Verònica, en la qual el passat sembla congelat, les coses comencen a ser diferents i la realitat es confon amb la imaginació dels personatges fins al punt d’assumir-los en una confusió desafiant i, alhora, angoixant. «L’habitació de Verònica» va ser representada al Club Capitol de Barcelona l’any 2009 amb Lluís Soler, Mercè Montalà, Miquel Sitjà i Sílvia Marty en el repartiment i sota la direcció d’Héctor Claramunt. Després d’una gira arreu de Catalunya, l’obra va tornar al mateix escenari amb Pep Anton Muñoz en el lloc de Lluís Soler i Héctor Claramunt en substitució de Miquel Sitjà. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2025, sota la direcció de Toni Garrich, on ell mateix dóna veu a John, Rosa Maria Aynés és Maureen, Gemma Tarrés és Susan i Jordi Alegre és Larry. La narració és de Marta Plaza, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.

Garcia Barba, nascut a Barcelona el 1964, és Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (1987), Diplomat en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona(1988), i ha assistit a nombrosos Seminaris de Dramatúrgia dirigits i impartits per José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona. El 1994, escriu «Amanecer en Orán» un text que no veurà la llum fins anys més tard. El 1995, publica la seva primera obra d’èxit, «Les nits de lluna plena», un text escrit a petició d’una companya de promoció de l’Institut del Teatre que li demana una obra per representar amb una companyia que dirigeix. El mateix Barba s’encarrega anys més tard de traduïda al castellà amb el títol de «El caserón del miedo». A «Les nits de lluna plena» li segueixen títols com «L’oient» (1995), «Camino de Tombuctú» (1996), «Mares de hierba» (1998), «La decisió de Vila-neta» (1999), «Reconstrucció dels fets» (2000), «Rutas de Alto Riesgo» (2006), «El chip experimental» (2007), «En un lugar de la Mancha» (2013), o «Las sombras del valle negro» (2023); algunes d’elles representades i dirigides en escena per ell mateix. A banda de la producció teatral, Garcia Barba també ha treballat com a guionista televisiu en sèries com «Estació d’enllaç» o «El cor de la ciutat» a Televisió de Catalunya; «Compañeros», «Un paso adelante» o «Amar es para siempre» a Antena 3; «Los Serrano» o «Yo soy Bea» de Telecinco; entre d’altres. Tota aquesta producció li ha valgut per obtenir diferents premis i reconeixements al llarg de la seva carrera. A «L’oient», l’obra que posem avui en antena, un home solitari contracta un individu perquè l’escolti, i li parla entre altres coses de la seva crisi matrimonial. A partir d’aquest fet , s’estableix un joc on no hi falten les sorpreses, perquè les coses no són com semblen. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2024, sota la direcció de Toni Garrich, on ell mateix dóna veu a l’Home, Jordi Alegre és el Visitant, i Rosa Aguado és la Dona. La narració és de Marta Plaza, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.

Mamet neix a Xicago el 1947 en el sí d’una família d’origen jueu, fill d’un advocat laboralista i una mestra. Estudia al Goddard College de Vermont i al Playhouse School of Theatre de Nova York. Les seves primeres obres són representades amb la companyia del Saint Nicholas Theater de Chicago, de la que n’és membre fundador i director artístic. Com a dramaturg és autor de gairebé una quarantena de títols teatrals i una trentena de guions de cinema i televisió, alguns d’ells dirigits per ell mateix. Ha publicat, també, una vintena de llibres de caire novel·lístic i d’assaig. Com a docent, ha impartit classes al mateix Goddard College, a la Yale Drama School i la Universitat de Nova York. Al llarg de la seva carrera, Mamet ha obtingut diversos guardons i reconeixements, entre els que destaquen l’Òscar al millor guió adaptat en dues ocasions, el Globus d’Or al millor guió en tres, un premi BAFTA pel millor guió adaptat, una Palma d’Or, una Palma d’Or al Festival de Cannes i un Lleó d’Or al Festival Internacional de Venècia. «Una vida al teatre» és un guió teatral escrit el 1977 que l’autor va dedicar a Gregory Mosher, productor i director vinculat a l’escena teatral dels anys 70 a Xicago. La història es centra en dos actors que comparteixen camerino en un teatre; un d’ells ja veterà, símbol de l’experiència en el seu ofici, i l’altre, un actor jove, gairebé debutant. Tots dos representen obres de repertori clàssic i contemporani, i fora de l’escenari, comparteixen opinions sobre el que acaben de representar, sobre el seu ofici i sobre les seves experiències vitals. L’actor català Enric Majó va triar aquesta obra per commemorar els seus 50 anys damunt dels escenaris, i al costat del jove actor Dafnis Balduz i la direcció de Moisès Maicas, «Una vida al teatre» va ser portada a escena el 7 de maig de 2016 al Teatre La Sala de Rubí, i posteriorment reposada aquella mateixa tardor. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2024, sota la direcció de Rosa Aguado, i amb les veus d’Albert Vidal en Robert i Jordi Alegre en John. La narració és de Marta Plaza, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.

En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, alcem avui el nostre teló de les ones per assistir a la representació de «Una vida al teatre», un guió teatral del dramaturg, guionista i director nord-americà David Mamet. Mamet neix a Xicago el 1947 en el sí d’una família d’origen jueu, fill d’un advocat laboralista i una mestra. Estudia al Goddard College de Vermont i al Playhouse School of Theatre de Nova York. Les seves primeres obres són representades amb la companyia del Saint Nicholas Theater de Chicago, de la que n’és membre fundador i director artístic. Com a dramaturg és autor de gairebé una quarantena de títols teatrals i una trentena de guions de cinema i televisió, alguns d’ells dirigits per ell mateix. Ha publicat, també, una vintena de llibres de caire novel·lístic i d’assaig. Com a docent, ha impartit classes al mateix Goddard College, a la Yale Drama School i la Universitat de Nova York. Al llarg de la seva carrera, Mamet ha obtingut diversos guardons i reconeixements, entre els que destaquen l’Òscar al millor guió adaptat en dues ocasions, el Globus d’Or al millor guió en tres, un premi BAFTA pel millor guió adaptat, una Palma d’Or, una Palma d’Or al Festival de Cannes i un Lleó d’Or al Festival Internacional de Venècia. «Una vida al teatre» és un guió teatral escrit el 1977 que l’autor va dedicar a Gregory Mosher, productor i director vinculat a l’escena teatral dels anys 70 a Xicago. La història es centra en dos actors que comparteixen camerino en un teatre; un d’ells ja veterà, símbol de l’experiència en el seu ofici, i l’altre, un actor jove, gairebé debutant. Tots dos representen obres de repertori clàssic i contemporani, i fora de l’escenari, comparteixen opinions sobre el que acaben de representar, sobre el seu ofici i sobre les seves experiències vitals. L’actor català Enric Majó va triar aquesta obra per commemorar els seus 50 anys damunt dels escenaris, i al costat del jove actor Dafnis Balduz i la direcció de Moisès Maicas, «Una vida al teatre» va ser portada a escena el 7 de maig de 2016 al Teatre La Sala de Rubí, i posteriorment reposada aquella mateixa tardor. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2024, sota la direcció de Rosa Aguado, i amb les veus d’Albert Vidal en Robert i Jordi Alegre en John. La narració és de Marta Plaza, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.