En gu�rdia!

Els Xiquets de Valls durant el franquisme

Cap�tol 841. La devastaci� que va afectar Catalunya al terme de la Guerra Civil tamb� va afectar l'activitat castellera, per� menys que altres manifestacions culturals. Des del principi les autoritats franquistes van voler exhibir els castells com una tradici� local folkl�rica, no pas com un s�mbol de la identitat col�lectiva catalana. Els franquistes van instrumentalitzar i van distorsionar el sentit de la festa castellera per subratllar la suposada cohesi� al voltant dels principis del Movimiento. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i �lex Cervell�, doctor en Hist�ria per la Universitat Rovira i Virgili i autor del llibre "Els Xiquets de Valls durant el primer franquisme, 1939-1960".

Les intrigues del Vatic�

Cap�tol 840. La Ciutat del Vatic� es va convertir en un estat independent el 1929, despr�s de la signatura dels Pactes del Later� entre la Santa Seu i el Regne d'It�lia. Aquest nou estatus no va suposar canvis en el car�cter de la pol�tica vaticana, acostumada a les intrigues i el secretisme. Al llarg del segle XX, l'estat m�s petit del m�n va continuar sent tamb� un dels menys transparents. Un papa reformista com havia de ser Joan Pau I va acabar el pontificat de manera brusca i sospitosa, i el successor, Joan Pau II, de tarann� conservador, va esdevenir un agent molt actiu en la fase final de la Guerra Freda. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Vicen� Lozano, periodista i historiador, especialista en It�lia i el Vatic�. Redactor d'Internacional de TV3 del 1984 al 2019. Autor del llibre "Intrigues i poder al Vatic�".

La bullanga de Barcelona del 1835

Cap�tol 839. El 25 de juliol del 1835 Barcelona era una ciutat en flames. En el context de la primera guerra carlina, una part significativa de la poblaci� va desfermar l'anticlericalisme pel suport del clergat regular als carlins. A banda de cremar convents i monestirs, i de matar alguns religiosos, els revoltats tamb� van saquejar edificis de recaptaci� de tributs, van calar foc a la primera f�brica de Barcelona que va apostar per l'energia de vapor i, en una segona bullanga conseq��ncia de la primera, el dia 5 d'agost, van acabar assassinant a trets el governador militar, Pere Nolasc de Bassa. L'ona expansiva d'aquella revolta va fer caure governs, va fer trontollar la monarquia i va accelerar la revoluci� liberal en marxa. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Jordi Roca Vernet, professor Lector Serra Hunter de la UB, coautor del llibre "La bullanga de Barcelona" de l'editorial Rosa dels Vents (col�lecci� "Dies que han fet Catalunya").

La guerra civil russa

Cap�tol 838. El govern bolxevic sorgit de la revoluci� russa l'octubre del 1917 estava conven�ut que aquell era l'inici d'una revoluci� obrera mundial que s'estendria per la resta d'Europa, comen�ant per Alemanya. No comptava amb l'esclat d'una guerra civil dins de les fronteres de l'antic imperi rus. L'inici d'aquesta guerra va for�ar als bolxevics a crear del no res un ex�rcit, l'Ex�rcit Roig, que es pogu�s enfrontar a l'Ex�rcit Blanc, format per la uni� de militars tsaristes, sectors promon�rquics de l'Esgl�sia ortodoxa, la major part de la facci� socialista contr�ria a la revoluci� bolxevic, els anomenats menxevics, aix� com partidaris de les formacions liberals i altres grups. Era l'inici d'una cruenta guerra civil entre blancs i rojos que s'allargaria fins al 1923 i que s'estendria fins i tot per l'�sia central i la part m�s oriental de la R�ssia asi�tica. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat� i amb Josep Puigsech, professor d'Hist�ria Contempor�nia de la UAB.

El naixement d'Esquerra Republicana de Catalunya

Cap�tol 837. A la Confer�ncia d'Esquerres Catalanes celebrada entre el 17 i el 19 de mar� del 1931, al Centre de Foment Republic� de Sants, a Barcelona, es va concretar la fundaci� d'un partit que tenia la intenci� de disputar-li l'hegemonia a una Lliga Regionalista cada vegada m�s ancorada cap a la dreta. Aquest partit seria Esquerra Republicana de Catalunya. Un partit que naixia per la conflu�ncia de personalitats i sensibilitats diverses, cosa que li donava for�a i era el seu principal punt feble al mateix temps. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Oriol Junqueras, president d'ERC (en l�nia des de Lledoners).