Gent Ràndom

Quin paper juguen l'art i la cultura després d'una catàstrofe? N'ha de jugar algun? No resulta banal pensar en poesia en situacions així? Prenem aquest punt de partida per conversar amb la poeta i investigadora Ángela Martínez Fernández i el muralista i il·lustrador Elías Taño. Ho fem des del barri de la Torre de València, una de les zones afectades per la DANA del 29 d'octubre de 2024. Al llarg de la conversa, ens centrem a desgranar «Huracánes en la periferia» (La oveja roja), el primer poemari d'Ángela Martínez. Els seus versos ens duen a parlar de la qüestió de classe, de la malaltia i la mort, de la relació amb la literatura de qui escriu des d'un barri obrer. Coneixerem també la figura dels escriptors impossibles i per què Juan Marsé n'és el paradigma. Tot això i més en «Qué va a ser de nosotras», un programa en directe fet gràcies a l'Associació de Veïns i Veïnes de la Torre-Faitanar, ens hi acompanyeu?

En aquest programa ens proposem transitar els camins de la fe a través de la literatura. Ho fem a partir de dos títols recents: "Últimas tardes con Teresa de Jesús" de Cristina Morales (Anagrama) i "Ocàs i fascinació" d'Eva Baltasar (Club editor) que ens fan reflexionar sobre la relació que guardem actualment amb l'espiritualitat, sobre la mirada amb què ens apropem a les monges escriptores d'altres èpoques i molt més. Ens hi acompanyeu?

La memòria és una qüestió amplíssima i interessantíssima que podríem abordar des de molts punts de vista i des de molts llocs. En aquest programa, l’acotem i ens centrem en la memòria col·lectiva o memòria històrica. Quan parlem de memòria ho fem, com apunta Esther López Barceló en «El arte de invocar la memoria», al mode benjaminià, «com la veu dels vençuts que es pentina a contrapèl de la Història, a contracorrent del relat hegemònic perpetrat per les elits i els seus esbirros.». Recorrem el fil roig de la història recent de l'Estat espanyol a partir de tres obres que, d'una manera o una altra, apuntalen el relat canònic de la Guerra Civil i la dictadura Franquista: "La buena letra" de Rafael Chirbes (Anagrama); "Indignas hijas de su patria" de María Palau Galdón i Marta García Carbonell (Institució Alfons el Magnànim) i "Arena en los ojos" de Laura Casielles (Libros del KO).

Gravem este programa en directe des del Centre Instructiu Musical de Benimaclet gràcies a la convidà de Plataforma per la Llengua i la revista digital El Mood, dins del marc del festival Vociferio. Parlem d'«Aquí Baix» (L'Altra Editorial) amb l'autora, Laia Viñas. A partir de la novel·la, xarrem de la Ruta del bakalao un moviment que ens fascina, l'amistat, la festa, fer-nos grans i, en definitiva, sobre la vida. Volem agrair-li a Daniel Frechina haver-se encarregat de la qüestió tècnica.

Què passa en els períodes en què no llegim? Hem convertit la lectura en una altra activitat més de l'espiral productivista actual? Llegim per reforçar la nostra identitat? El capitalisme de plataformes en ha furtat l'atenció i, per això, ja no sabem llegir com abans? Xarrem al voltant d'aquestes qüestions i, per fer-ho, recuperem l'assaig «No siguis tu mateix» d'Eudald Espluga (ed. Destino), amb traducció de Núria Parés. Per curar-nos dels bloquejos lectors ens endinsem en la novel·la «Los escorpiones» de Sara Barquinero (ed. Lumen), pura droga literària. Tanquem el programa parlant de poesia com a gènere recuperador de l'hàbit lector, i ens centrem en «Circuito cerrado de vigilancia» de Mayte Gómez (ed. cielo santo), EL poemari sobre internet. Si esteu llegint menys (o més) que mai, acompanyeu-nos en aquest viatge sanador que esquiva la bala de la tecnofòbia per poquet.